Entrevistes treballs d'història oral

Els alumnes de 4B i 4C han dut a terme un treball de recerca basat en tècniques d'història oral. En les entrevistes amb gent gran, a més de preguntar pels temes "típics" (guerra, postguerra, escola, franquisme...) enguany també havien de preguntar als informants sobre records vinculats amb el riu Ebre. Tot i que la majoria li costa respondre a preguntes de la seva vida relacionades amb el riu (tendim a pensar que no hi ha res destacable) algunes persones han fet esment a alguns records del riu. La majoria fa referència a records d'inundacions i sobreixides espectaculars, tant del riu com d'algun barranc.

Josefina Guimerà Royo (1919) recorda inundacions i tempestes quan vivia a Bordon, municipi de Terol, pertanyent a la conca de l'Ebre: "hi va haver una tempesta molt grossa i va caure calamarsa. Els terrats i les teulades es van quedar plens i l'aigua no baixava, la qual cosa va fer que l'aigua baixés a dins de casa." També recorda inundacions quan ja vivia a Jesus a la vora del barranc i amb les sobreixides s'inundaven els horts.

Júlia Fusté Cases (1918) recorda com al seu poble, Xerta, l'aigua va arribar una vegada fins al primer pis de casa seua.

Enrique Carreres (1934) recorda una gran riuada que va deixar Tortosa incomunicada i només s'hi podia accedir pel pont del tren.


Josefina Costa Muñoz (1927) recorda que "quan la gran riuada, a la gent de Tortosa i Ferreries que viven a la vora del riu els van fer anar a viure a un altre lloc".

MariaCinta Fontanet (1928) ens siu que el riu es va desbordar l'any 1937, i va arribar fins al col·legi de les Teresianes. La seva mare, la seva àvia i ella estaven refugiades en un hort van haver de sortir en barca.

La referència a les inundacions és la més freqüent, això ens indica que la gent gran té molt arrelada aquesta idea del perill, del riu com un element dramàtic. Això es confirma perquè també diversos informants, els més grans, recorden quan el riu es va convertir en punt d'enfrontament entre bàndols durant la Guerra Civil:

Josefina Costa Muñoz (1927) tenia 12 anys i va ser testimoni de com tiraven les bombes, el pànic de la gent: "el pont vell de Tortosa va ser tombat. A una banda del pont estaven els d'esquerres i a l'altra banda els de dretes. Els soldats tiraven bombes d'un costat del pont a l'altre."

Un altre tipus de record diferents són els de caràcter lúdic: la majoria reconeixen haver-se banyat de joves, quan l'aigua era més neta i transparent:

Francisco Cid (1934) recorda que quan festejava es va comprar una moto i va convéncer la nuvia per anar d'excursió a l'Assut de Xerta amb altres amics on van passar el dia: es van banyar, van creuar el riu,van dinar, van pescar...

A Júlia Fusté (1918) el riu sempre li va fer respecte perquè s'hi va ofegar una xiqueta i peraixò mai va aprendre a nadar. Preferia banyar-se a les sèquies.

Mercè Lapeira (1937) també té records dramàtics respecte al fet de banyar-se i ens explica que "les tardes d'estiu se les passaven, sovint, a la vora del riu, però només es banyaven els peus, ja que els seus pares els deien que el riu era perillós. Una coneguda del poble, un estiu va anar a banyar-se al riu prop de la Torre d'en Corder, concretament a una platja anomenada "La Xiquina", amb el seu xicot. Ella va endinsar-se en el riu i un remolí se la va tragar i es va ofegar. La van trobar al cap de tres dies".

Manuel Curto (1932) també recorda que "anaven a banyar-se al la Xiquina, que era com una platja i que allí es jugava en barques i que hi havia nois que es submergien i treien del fons els ferros de l'antic pont tombat. Tots els diumenges s'anava al riu a pescar perquè els peixos eren bons i no estaven contaminats."